Veritat i justícia
La lluita de les víctimes dels nadons robats continua
La història de la Dolores Pimienta no és única. Com ella, milers de mares de tota Espanya relaten com els seus nadons els van ser arravatats poc després de néixer. Com totes, va rebre la notícia que el seu fill, en Félix, havia mort sense haver tingut ni l'oportunitat d'agafar-lo. Víctimes d'una violència masclista, obstètrica i brutal per part de totes les institucions involucrades, ara continuen lluitant per aconseguir justícia i amb l'esperança de trobar els seus fills.
L'Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors estima que podria haver-hi fins a 300.000 casos a tota Espanya, encara que no hi ha dades concretes. Ja són centenars de famílies les que han portat el seu cas a la justícia, tot i que poques han rebut una resposta.
Moltes d'aquestes famílies s'agrupen per lluitar pels seus drets. A Catalunya, trobem l'associació SOS Bebés Robados.
La Dolores, la Carmen, la Marmen, la Isabel i l'Adelina, són cinc mares víctimes i que integren l'associació.
Dolores, més de mig segle buscant en Félix
La Dolores és la mare amb més edat de totes. Amb 98 anys, ella i el seu fill, continuen anant a les manifestacions i no perden l'esperança de trobar a Félix, el seu fill i germà, nascut el 29 de maig de 1960. La Dolores recorda el part a l'Hospital Clínic de Barcelona. “El nen va néixer bé, plorant, amb cabell pèl-roig i una piga gran al coll. Se'l van emportar, i ja no el vaig tornar a veure”. Aquell mateix dia li van dir que era mort.
La Dolores mai ho va creure. El 2011, en Manuel, el seu primer fill, que ja havia escoltat la història del seu germà, es va posar a buscar arran de veure casos similars a les notícies.
Va anar a l'Hospital Clínic a demanar documentació, allà ja va veure anomalies. El que més li va cridar l'atenció va ser que hi havia un gràfic on sortia el pes del nadó durant quatre dies. A ella li van dir que havia mort el mateix dia del part, però “el van continuar pesant”. El 2 de juny de 1960 li donaven l'alta al nadó.
Han posat diverses denúncies, arribant fins a l’Audiència Provincial de Barcelona, però totes han sigut arxivades. Tot i així, la seva lluita continua.
Carmen continua la lluita per trobar al seu fill Óscar
L'Antonia del Carmen Carrasco va tenir al seu sisè fill l'any 1986 a l'Hospital Clínic. Després del part li van treure el seu fill per "raons mèdiques”. El van posar en una incubadora. Tot i que ella l’anava a veure cada dia, sabia que no era el seu fill. Els metges i les infermeres no li deien que li passava al seu nadó. “El dia de la mare d'aquell any, sense previ avís ni una explicació, el metge em va comunicar que el meu fill havia mort”.
Ella no s'ho creia i va voler veure'l, però no li van deixar. Es va creuar amb un portalliteres que en teoria portava el seu fill embolicat. "Entre tant paper embolicat, només posava fill d'Antonio. El meu fill es deia Òscar i no van ser capaços ni de posar bé que era fill d'Antonia".
Després d'això va estar molts anys sense voler saber sobre cap tema de nadons. Ni a la televisió, ni als diaris, ni a les converses de casa. No va ser fins anys després, quan la seva nora va comentar-li la seva història d'adopció, que va començar a adonar-se'n que la seva història era semblant a la de moltes dones. Des d'aquell moment fins a l'actualitat la Carmen no ha deixat de lluitar, per molt que la justícia hagi declinat les seves denúncies.
Fotocòpia de la inscripció del naixement i la defunció al Registre Civil del nadó de la Carmen.
Fotocòpia de la inscripció del naixement i la defunció al Registre Civil del nadó de la Carmen.
Causes de la mort del nadó de la Carmen, segons l’Hospital Clínic.
Causes de la mort del nadó de la Carmen, segons l’Hospital Clínic.
Marmen, 36 anys de dol al seu fill Francesc
Des de feia 36 anys, cada 6 de desembre, la Mari Carmen Rodríguez continuava fent el dol del seu fill, en Francesc.
Durant el seu part a l’Hospital Clínic, li van dir que el nadó venia amb moltes complicacions i, poc després, que havia mort. El metge que la va atendre, la va culpar a ella, exercint una violència obstètrica brutal per intentar intimidar-la. Va estar 36 anys sense voler mencionar el tema, ni tan sols podia escoltar la paraula “subnormal”, que era el terme que les infermeres havien emprat per referir-se al seu fill.
Fins que un dia, la seva germana li va dir que havia vist a les notícies un cas idèntic al seu. Ella i el seu marit, Josep, es van posar a investigar. Els deu primers anys ho van fer sols, anant a les palpentes, però el que van trobar no els hi deixava cap dubte. El seu avortament no estava registrat ni inscrit a cap lloc, els papers de l'Hospital Clínic sobre el seu part s'havien "perdut".
Fa quatre anys, una amiga seva va posar-la en contacte amb SOS Bebés Robados. Amb ells, la Marmen i en Josep van continuar lluitant. Van aconseguir fer l'exhumació del cos del seu suposat fill però, el resultat de la prova d'ADN va sortir "no concloent". Les denúncies i la recerca no ha obtingut la veritat per aquest matrimoni. Tot i això, la creença que el seu fill està viu segueix allà i no perden l'esperança de trobar-lo algun dia.
Denúncia a la Fiscalia General sobre la desaparició forçada del seu fill.
Denúncia a la Fiscalia General sobre la desaparició forçada del seu fill.
Ossos de l'orella del nadó de la Marmen on pot haver ADN, obtingut en una exhumació.
Ossos de l'orella del nadó de la Marmen on pot haver ADN, obtingut en una exhumació.
Isabel no perd l’esperança en trobar al seu fill allà on sigui
En el primer embaràs de la María Isabel Morera Amaya, va tenir un avortament.
Des d'aquell moment van comunicar-li que per causes biològiques en el següent embaràs també podria patir un avortament. Es va quedar embarassada del segon fill, el nadó que va ser robat, i quan transcorria el setè mes d'embaràs va haver d'anar a urgències. Quan va parir van comunicar-li al seu marit, exmarit en l'actualitat, “El nadó ha mort. Les monges han demanat 1.000 pessetes per el taüt”. Després d'això, i sense poder veure el seu nadó, la Isabel va patir una depressió durant anys.
No va voler saber res sobre el tema, fins anys més tard que va atrevir-se a veure els documentals sobre el fenomen dels nadons robats, i amb l'ajuda de la seva neboda va començar a buscar al seu fill, sense èxit ni ajuda per part de les institucions i la justícia.
Adelina, víctima i presidenta de SOS Bebés Robados Catalunya
L'Adelina Ruiz va tenir les seves dues primeres bessones, la Jasmina i la Virgínia l'any 1980 amb 22 anys. Avui dia, encara les està buscant. El dia que va trencar aigües va anar a la Maternitat de Barcelona. Després de 15 dies ingressada van comunicar-li que una de les bessones havia mort i que li havien de provocar el part. Va estar 3 dies esperant, sola, en una llitera de fusta, i només li deixaven veure al seu marit de tant en tant. El dia del part, la infermera es va posar a sobre de la seva panxa perquè sortissin els nadons. A més de rebre violència obstètrica, van emportar-se a les bessones embolicades i no li van dir res més que "t'adormirem". Quaranta anys després segueix esperant l'informe oficial de la mort dels nadons i els seus cossos.
Apart de ser víctima, l'Adelina és l'actual presidenta de l'associació SOS Bebés Robados Catalunya i també forma part de la Plataforma Internacional TE ESTAMOS BUSCANDO. Ella i la majoría de les víctimes estan molt decebudes amb la justícia espanyola. Després de les denúncies interposades i totes les mobilitzacions que han fet desde totes les entitats, a les que pertanyen, sent ANADIR la primera asociación que es va crear i també les accions desde Amnistía Internacional, no ha estat possible que es faci justícia. Encara queda una petita esperança i no es cansen de lluitat per la Veritat, la Reparació i les Garantíes de no Repetició, però tot cada cop és més difícil.
Una part fosca de la història d'Espanya
El robatori de nadons no només es va donar a Espanya, al llarg dels últims segles ha ocorregut a molts més països.
Les lleis
La llei franquista permetia aquesta pràctica, que estava emparada sota la llei del 4 de desembre de 1941. En teoria, amb la democràcia aquest fenomen hauria d’haver desaparegut, però no va ser el cas. Per exemple, a la Carmen li van robar el seu nadó l’any 1986. A més a més, hi ha centenars de denúncies posteriors a la dictadura. Per què va continuar passant?
Les víctimes ho relacionen amb els interessos econòmics de l'església, però també culpen a les elits del país. Els que ara estan al poder van ser fills i pares de grans empresaris, polítics i persones amb molts contactes. Això perpetua el silenci i l'oblit a aquestes víctimes. A més a més, culpen la justícia de la lentitud per resoldre els casos que encara no han preinscrit. Això no obstant, la majoria sí ho han fet i moltes dones que ho havien denunciat ja han mort. Per tant, l'única solució que contemplen des de les associacions és trobar els seus familiars a través de bancs d'ADN eficients i per a tothom.
A mitjans de 2023 la llei continua aprovada, però paralitzada. Des de SOS Bebés Robados advoquen per la necessitat d'impulsar la llei cap endavant.
Lluita per un banc d’ADN eficient
La majoria d'associacions que lluiten per trobar els nadons robats a Espanya lluiten per un objectiu comú: un banc d'ADN eficient que permeti trobar els seus familiars i aconseguir la veritat.
No tots els bancs d'ADN tenen la mateixa eficiència. La tecnologia que utilitzen en el Banc d'ADN Espanyol només troba coincidències entre pares i fills. Dos germans poden estar a la mateixa base de dades, i no assabentar-se. És el cas d'Inés Madrigal. Una dona que va ser adoptada il·legalment durant el franquisme i va voler trobar a la seva família biològica. Ella i el seu germà es trobaven en el Banc d'ADN Espanyol i mai va sortir cap coincidència. No va ser fins que es va fer una prova d'ADN dels Estats Units on va poder trobar uns cosins tercers, des d'on va poder trobar a la seva família. No va poder conèixer els seus pares, però sí els seus quatre germans.
La Inés Madrigal és vicepresidenta de l'associació Infogenes, una entitat sense ànim de lucre que vol maximitzar els retrobaments familiars a partir d'aquestes proves d'ADN americanes. El seu president i cocreador, Pedro Centeno, aficionat a la genètica i genealogia, defineix que l'objectiu de l'associació és "arribar a més gent amb aquests testos d'ADN i poder reunir a més famílies. Volem explicar com funciona i animar a la gent que ho faci, és assequible i qualsevol persona pot ser clau per un retrobament, encara que no sigui directament una persona afectada", explica Centeno.
Tot i que dona suport perquè la llei sobre els nadons robats prosperi, considera que l'eficiència del Banc d'ADN gratuït que es vol fer a Catalunya és inferior que els testos dels Estats Units. Moltes de les famílies entrevistades s'han fet ja les proves americanes, a través de 23andMe and MyHeritatge. Dos tests d'ADN en els quals pots trobar milers de coincidències, cosins tercers, quarts, encara que comparteixis una ínfima part del teu codi genètic.
La mare de Pedro Centeno, Estefanía Erro, va ser mare d'una nena el dia 30 de juny de 1969 a Pamplona, i li van dir que havia nascut morta. No va ser fins 47 anys més tard, quan Estefania i la seva família van començar a escoltar altres casos de fills adoptats buscant la seva família, i més endavant, veient històries de nens robats. A partir d'aquest moment Pedro Centeno va entrar en aquest món i va acabar fundant Infogenes per intentar arribar a més gent i fer engrandir aquest banc d'ADN que pot facilitar molts retrobaments.
Tot i que diverses famílies de SOS Bebés Robados s'han fet aquestes proves. L'Adelina creu que la solució passa per un banc públic d'ADN estatal que es fomenti a totes les comunitats.
Te estamos buscando
Moltíssimes de les famílies no han rebut cap resposta per part de les institucions. Ja fa tres anys que esperen que s'aprovi el pressupost per a la llei que crearia aquest banc d'ADN a Catalunya. Malgrat això, les famílies dels nadons robats continuen amb la seva lluita incansable per aconseguir trobar el que els va ser arravatat injustament.
SOS Bebés Robados es manifesta cada diumenge a la plaça de Sant Jaume. Va ser en una d'aquestes concentracions on Carolina Escudero va conèixer aquesta associació. Aquell dia, la seva vida va canviat i també la seva trajectòria professional.
Va començar a col·laborar amb SOS Bebés Robados i van néixer les campanyes TEB, Te Estamos Buscando. Aquestes campanyes sorgeixen arran d'uns tallers Carolina, psicòloga, feia amb els membres de l'associació. Van començar a fer activitats per aprendre a explicar els seus casos, tenir més veu i poder arribar a més gent. D'aquestes experiències va néixer una unió molt forta entre totes les famílies, malgrat que totes tenen casos molt diferents. Carolina Escudero explica que Te estamos buscando fa "aquest joc de reconèixer les diferències en el grup i unir-se en la recerca".
La Campanya ha trascendit fronteres i ha arribat a generar un impacte mediàtic internacional.
L'objectiu final de les campanyes és "visibilitzar i generar un compromís social", explica Carolina. "No podem deixar que aquestes famílies siguin les úniques que estiguin buscant". El temps és un factor que els va en contra i que permet que moltes de les persones involucrades surtin impunes, provocant que moltes famílies no aconsegueixin ni la veritat, ni la justícia que es mereixen.
Built with Shorthand